Ser mare a la teva manera

Hi ha una cosa que he après amb els anys: no existeix una única manera de ser mare.

Durant molt de temps vaig pensar que sí. Que hi havia una manera correcta de fer-ho. Una forma perfecta de cuidar, d'educar, d'estar sempre a l'altura.

Però la vida —i sobretot la maternitat— em va ensenyar que no és així.

Ser mare és un camí ple de matisos. De moments lluminosos i de dies difícils. D'amor immens… i també de dubtes.

I tot això forma part del mateix.

Ser mare també és aprendre cada dia. A vegades mirem altres mares i pensem que elles ho tenen tot clar. Que saben què fer en cada moment. Però la veritat és que la majoria anem aprenent sobre la marxa.

Aprenem a acompanyar. Aprenem a deixar anar. Aprenem a confiar.

I també aprenem que no sempre arribem a tot, que hi ha dies en què estem cansades, que hi ha moments en què ens equivoquem.

I així i tot, seguim endavant.

Perquè l'amor que sentim és més gran que qualsevol por. La maternitat té moltes formes. Hi ha mares que treballen fora de casa, mares que crien soles, mares que comparteixen aquest camí, mares que viuen la maternitat amb calma i d'altres que la viuen enmig del caos.

Hi ha mares organitzades i mares improvisadores. Mares pacients i mares que aprenen la paciència cada dia. I totes elles tenen una cosa en comú: un amor profund que ho sosté tot.

Per això crec que és important dir-ho. No existeix una única manera de ser mare. Cada història és vàlida.

També necessitem recordar-nos qui som. Quan som mares, moltes vegades posem tot el nostre amor en els altres. Però amb el temps he entès una cosa important: també necessitem recordar-nos qui som. Seguir sent dones amb somnis, amb projectes, amb sensibilitat, amb una forma única de veure el món.

Perquè ser mare no esborra tota la resta, al contrari. Moltes vegades ho fa encara més fort.

Sempre he pensat que les joies tenen una cosa especial. No són només objectes i poden convertir-se en records. En petits símbols que ens acompanyen en moments importants de la nostra vida.

Per això, quan penso en les mares que porten les nostres peces, m'agrada imaginar que cada joia guarda una història.

Un moment. Un gest d'afecte. Un recordatori de tot el que sou capaces de donar.

A totes les mares, avui només us vull dir una cosa senzilla:

Que ho esteu fent bé.

Que la vostra manera de ser mare és suficient. Que l'amor que doneu cada dia té un valor immens.

I que cadascuna de vosaltres escriu una història única.

Una història plena de força, de tendresa i de vida.

Amb afecte,

Pia